Kate Rusby

Partint del silenci, la primera destinació és una cala propera, un port agradable il·luminat pel crepúscle on només s'hi sent el cant d'una fada que asseguda en els esculls arpegia una guitarra melangiosa.

La seva, una de les veus més dolces del panorama folk, narra històries d'amor que lluiten per mantenir-se vives després de segles de ser cantades per primer cop. Es diu Kate Rusby i es dedica artesanalment a adaptar els sons de la música tradicional a la seva manera de sentir, íntima, minimalista, fràgil i carregada de bellesa.

Sovint, a la seva veu s'hi afegeix l'acordió del mestre Andy Cutting, les flautes del sempre virtuós Michael McGoldrick i fins aquest ultim àlbum, el violí i producció musical de l'excel·lent John McCusker. Un autèntic equip estelar.

A la seva motxilla ja hi ha enregistraments únics en molts aspectes com per exemple Underneath the stars, Sleepless o The girl who couldn't fly. L'ultim que ha gravat és un disc un xic diferent, produit per ella mateixa i que es titula Awkward Annie. Sembla que a la noia que no podia volar li estan sortint ales i això sempre és motiu d'alegria. Si encara no la coneixes, et convido al seu petit món de delícies musicals...

Estàs preparat per a l'aventura?

Et proposo un viatge a través dels paisatges sonors més fascinants que he pogut conéixer durant les meves aventures. No serà un viatge fàcil, ens enfrontarem als perills de la fi del món i navegarem més enllà de l'univers conegut. Solcarem els mars buscant els tresors en mars inacabables, i en ports abarrotats de testosterona pirata.

Pots quedar-te i escoltar les proeses dels capitans que han tornat en els seus vaixells amb els ulls amarats de sal i llegendes... O pots venir amb nosaltres i quan tornis seràs tu qui expliqui contes sobre pops gegants i civilitzacions pirates al marge del codi imperial.

Això si tornes, clar. No seria el primer cop que guanya l'horitzó, no seria el primer cop que torna el vaixell sense tripulants... Si t'interessa acompanyar-nos segueix llegint, sino, millor que t'allunyis d'aqui i tornis a casa...

Ara que encara hi ets a temps.

Benvingut a bord.

Abans de llevar l'àncora ens prepararem per al viatge:

Troba el teu lloc en la nau, posa't còmode i estableix-t'hi, aquest serà el teu lloc quan comenci la batalla. Rodeja't de tot el silenci que et sigui possible, apaga els aparells i andròmines que et rodejen... Escolta el silenci i fes-lo teu. Posa atenció en tots aquells sons que acostumen a ser-hi però que rarament sents per estar saturat d'estimuls més agressius. Deixa't endur per la melodia d'allò que no acostuma a ser percebut o ves encara més enllà: escolta el teu organisme, el fimbreig de la oída quan pot descansar, els batecs del cor i la respiració pausada..

Ara, ja estàs a punt per a viatjar, intrèpid mariner.

Transmutació

La nit avança sobre el dia engolint prats, muntanyes, pobles i ciutats...

Alguns arbres comencen a regalar fulles al vent, i aquest les fa volar cap un altre univers on sempre és primavera. Però aqui no, aqui la tardor entra a les cases en forma de fred quan troba la finestra oberta i exigeix canvis al món. Mentrestant jo espero serenament sota el meu arbre a que deixi anar les fulles per seguir-lo en el seu viatge de transformació. Quantes fulles han de morir en la meva vida per a que en puguin brotar de noves?

Amb l'arribada de l'entretemps cal fer anàlisi d'allò que és necessari, i del que no. La pròxima primavera brillarà més que cap altra. Aixi ha estat cada any i aixi ha de seguir sent :)

Tant sol entre tanta gent

Mai m'he sentit tant sol com estant en una gran ciutat.
I com més gran, més sol.

Em recordo un capvespre de divendres en un pis de l'eixample d'aquells amb sostre alt i parets empaperades. La casa es feia trista i tenebrosa, especialment quan a fora hi feia aire i entrava xiulant a través de les portes.

Recordo asseure'm a veure la tele per sentir-me acompanyat i aconseguir l'efecte contràri. Sortir al balcó i descobrir un espectacle d'un altre món: Un exèrcit de finestres i balconades picant l'ullet al no-res. Tothom en la seva vida, en el seu petit univers ideal desconnectat de la resta.

Una ciutat és com un rusc, un rusc humà. Cada abella a la seva cel·la s'aixeca pel dematí, fa el que el rusc espera d'ella i se'n va a dormir. I aixi infinitament fins que una de totes elles es para i observa el trànsit interminable de les seves germanes. I se sent sola.

Infinitament sola.

Com fer nudisme

[foto de Francisco Moreno]Dissabte 19 de setembre de 2009.

Assoleixo un nou repte: Asseure'm sol amb una guitarra i un micro devant d'un public expectant i oferir més d'una hora d'espectacle musical. Ha anat bé i la gent està contenta. Soc afortunat. Però acostumat a cantar i tocar en grup a dalt d'un escenari, amb tot l'equip tècnic necessari i abrigat amb el coixí sonor que es porta en directe, aquesta incursió en solitari ha estat per mi lo més semblant a fer nudisme que he provat, dins el món de la musica.

M'he sentit igual de despullat i alhora igual de connectat amb el món, i amb el públic. Hi ha el que hi ha, sense additius ni colorants. Aquest sóc jo i aquest és el meu directe.

Ens veiem ben aviat.

De retorn a la vida

Has estat dies caminant per l'alta muntanya, on la terra i els núvols es fonen. Has carregat la casa a l'esquena com fan els caragols per anar de ruta. Has estat en llocs on et sents l'unic ésser humà del món. Ha fet vent, ha plogut i sovint has hagut de menjar quatre macarrons freds i marejats dins de la carmanyola després d'un dia dur de camí. Tornes al campament fatigat, amb fred, amb les botes i els mitjons xops i cantant cançons que ja no sap ningú...

Et dutxes amb aigua calenta i et vesteixes càlida i còmodament. El regal més gran és el plat de sopa calenta que t'espera, aquest bàlsam que et revifa per dintre i t'encoratja a pujar altre cop als cims més alts.

Hi ha dies a ciutat que són tant esgotadors com la més llarga de les travesses, i en aquests casos no utilitzo pas una sopa calenta per tornar a la vida sino un altre tipus de bàlsam per l'esperit...

Clica aqui per sentir el bàlsam

Qui sap si et servirà la recepta, viatger. Hi ha tants bàlsams com esperits diferents en aquest món, i aquests només son alguns dels meus. Quins son els teus?

Sempre a punt!

L'Instant Etern

L'Instant Etern.

Tant intens que esborra passat i futur.
Tant real que transporta qui el viu al no-res o al tot.
Tant profund que és fugaç per als rellotges però infinit per qui el viu.

Aquesta és la meva aproximació al moment que passa i es queda.
Als motius que ara mateix per mi son eterns.
A les emocions que en aquest instant decideixo fer eternes.

L'Instant Etern se succeeix a si mateix...
però mai passa dues vegades.

Carpe Diem.