Joan Baró & Rodamusic

La Dama de Gardeny

2012-02-16T15:14:00.002+01:00

Fa un temps que estic immers en un projecte molt especial. Un viatge en el temps a l'època dels cavallers de l'Ordre del Temple. Es diu 'La Dama de Gardeny' i és el nou espectacle del Xip Xap, al qual se m'ha encarregat posar música. La setmana que ve presentarem l'espectacle amb la meva proposta sonora, teixida en gran part a base de melodies medievals i tradicionals sota les indicacions i l'atenta mirada del director, Jaume Belló. Serà una aventura apassionant, tal com ens imaginem les vides en aquell temps. Honor, amor, traïció, fe, intrigues polítiques i aventures que encarnaran els titelles de drap als quals Òscar Ribes i Imma Juanós donaran vida en una escenografia feta de fusta i roba...

Foto de l'arxiu de Xip Xap

Espera a veure'ls en acció! La Dama de Gardeny s'acosta...

Torna La Llegenda!

2012-02-15T14:51:00.000+01:00

Amigues i amics;
Hem començat els tràmits per tornar a fabricar La Llegenda, el nostre primer CD!

Tot apunta a que la edició serà en format jewel box i llibret de 4 pàgines (díptic). Anirem donant més detalls a través del nostre twitter @Cronistes i @JoanRodamusic, i també per les pàgines de Facebook de Cronistes i Joan Baró & Rodamusic. Ens fa molta il·lusió tornar a fabricar la nostra primera criatura musical, i esperem que tots aquells i aquelles que volíeu comprar-ne una còpia i no hi vareu ser a temps la pugueu comprar en aquesta segona fabricació.

Una mica de retrospectiva:

La Llegenda es va editar i presentar per primer cop el 8 de maig de l'any 2010, en un concert als Camps Elisis de Lleida, en motiu de la Festa Major de maig de la ciutat. En aquell moment, els components dels Cronistes eren: Jimmy Piñol (bateria) Albert Gómez (baix i veus) Miquel Allué (Guitarres i veus) Joan Vicente (Guitarra elèctrica) Roser Loscos (Violí i veus) i Joan Baró (Veu i flautes).

Ha passat molt de temps, el grup ha canviat i seguim endavant amb força, però també amb amor i certa nostàlgia de la etapa en que vam editar el primer CD, La Llegenda.

Si t'apeteix, AQUI pots trobar la ressenya més poètica que s'ha fet mai del disc, a càrrec de Francesc Pané.

Alguna gent ens demana on es pot reservar el disc. És tant senzill com deixar un comentari en aquesta entrada amb un nom, un cognom i el numero de còpies que vols, en cas que en vulguis més d'una.

Moltes gràcies a totes i tots. Seguirem informant!!!

La Llista Interminable... de la descoberta musical!

2012-01-23T17:17:00.004+01:00

Torna la sel·lecció musical setmanal de Joan Baró!

Tot allò que descobreixo, redescobreixo o recupero d'entre el pols de les discoteques.

Ho trobaràs a Spotify com...
LA LLISTA INTERMINABLE.

Música que no acostuma a sonar a les radios i que, adverteixo, pot resultar curiosa, agradable, íntima, potent, revel·ladora, emocionant, canyera, extraordinària...

La trobaràs organitzada en tres parts. Al principi trobaràs una sel·lecció de cançons suaus o de fàcil escolta. Al mig hi ha les cançons més potents i/o complexes. El final de la llista és el lloc que reservo per les propostes més arriscades o per un públic més especialitzat.

T'animo a comentar o criticar constructivament.
Sempre se n'aprèn...

Abraçades musicals!

La Llegenda dels Cronistes per Francesc Pané.

2012-01-11T14:28:00.000+01:00

La llegenda dels “Cronistes” de Lleida.

D’un altíssim valor líric, la presentació en disc de “Cronistes” ha caigut a les meves mans per gràcia del seu líder, Joan Baró. I ha estat com si m’hi hagués anat a parar un cristall preciós. Després de mirar-me’l de fora a dins i de dins enfora, l’he escoltat. I ha estat com si redescobrís la joventut: risc, gosadia, ritme, temperança musical, intel·ligència desacomplexada en la innovació.

“Cronistes” és una aparició recent en el paisatge musical de Ponent. Diria jo que una irrupció. Encara per conèixer en l’oïda de la majoria, aquest grup de mitja dotzena exacta de joves, encapçalat per Joan Baró i Remolà –que s’agrada de cantar amb la guitarra envoltat d’infants d’escola bressol-, ja té dissenyat el futur. Només els faltarà la sort. Dic que són una irrupció: com pot ser que un primeríssim disc sigui tan eloqüent! Tan savi! Tan agradablement agraït!

“Cronistes” ha editat el CD “La llegenda” amb una delicadesa fora mides. La capsa que el guarda i el presenta és bellíssima. I també d’una delicadesa perfecta: des de l’esgrafiat que identifica l’obra, el títol i el grup –tot “Cronistes”- fins als fulls interiors, tots acolorits, amb 16 il·lustracions d’artistes amb vocació –una per a cada peça musical- que són tota una obra capital. No hi falten pas, en el llibretó, els rostres dels col·laboradors ni la llarga llista de mecenes que l’han fet possible. Tot d’un tacte físic agradós als capcirons dels dits. Tot d’una harmonia rompuda, cuidada i paradoxalment visceral, que atreu indefectiblement.

Les lletres del disc –“La llegenda”- són un passeig per la geografia que entorna la creació d’autor i la recuperació de la memòria de cançons antigues i de cants populars recognoscibles i pròxims. Es tracta d’un passeig cadenciós, per entremig d’un paisatge musical d’innovacions sorprenents i de regust clàssic, que oscil·la entre el folk i els estremiments del rock clàssic.

L’harmonització de veus i instruments sembra un resultat de meses plenes, a voltes inclinades pel vent i a estones revoltades per la tempesta de la gosadia, de la impudícia dels ritmes composats pels autors.

El mentor de “Cronistes”, Joan Baró, escriu, en el pròleg introductori de l’obra palpable i llegible: “... una peça que hem tractat amb tota la cura que faria servir un artesà...” Això és cert no només en relació amb el llibre material –com ja queda dit-, sinó també amb el tracte que els músics dediquen a les seves dotze cançons, perquè qui les escolta hi intueix dedicació, imaginació, treball fet a consciència sobre el pentagrama

contemporani, complex i sovint adotzenat. D’aquest risc, de la vulgaritat o de la repetició imitativa, “Cronistes” en fuig. I és com si la seva música sorgís del magma amb un impuls visceral i contingut alhora, nostrat i al mateix temps universal. Un disc, doncs, d’artesania. De l’artesania amb què uns joves amb ofici, amb do i amb innegable vocació, han composat i han interpretat llur obra primera.

Primera és, però no pas primària. Això és el que sorprèn. A “La llegenda” hi ha llavor: una sement antiga que arrela en el temps present. Una tija que ensenya la potència amb què ha nascut i el vigor amb què vol granar.

Tenir a les mans el disc dels “Cronistes” és un plaer. I sentir-ne la música és una esperança que es fa viva.

Francesc Pané.

Cronistes + Real McKenzies

2012-01-02T23:16:00.000+01:00

Com ja sabràs demà arriba a Lleida un grup de Kilt Punk que ens agrada molt, tant que fins i tot versionem un tema seu als directes. Tindrem l'honor i el plaer de telonejar-los i hem aprofitat aquesta ocasió i l'inici del 2012 per presentar-te la nova versió de Cronistes. L'audiència del concert al Mainland d'Alpicat ja sap per on van els canvis, però és ara quan ens solidifiquem per desplegar-nos sobre l'escenari amb tota la força que sempre hem buscat. Seguim fent camí i en queda molt per recórrer, però aquesta etapa serà brutal. Si no vols perdre't la inauguració d'aquest any amb aquests Cronistes, la cita és demà al pub Stones a les 22:00 (obertura de portes a les 21:30). Si no hi ets t'hauràs de conformar amb les històries que se n'expliquin!

Un nou any, una nova època. Molts reptes i molta il·lusió per endavant. T'hi esperem!

Els McKenzies en plena acció!

A gaudir el 2012!

2012-01-01T20:47:00.000+01:00

Et felicitem per aquest any 2012 que comença amb tota la força d'un gran any. T'agraïm que ens acompanyis en aquest viatge que dia a dia ens porta a treballar millor i oferir espectacles més complerts. El 2012 estarà ple de sorpreses i de grans reptes, tot està canviant molt, fins i tot nosaltres mateixos. El que està clar és que mentre puguem seguirem compartint l'instant amb tu a través dels nostres directes. És un autèntic honor i un gran plaer dedicar-nos-hi!

Ens trobem passat demà al concert de Cronistes amb els Real McKenzies!

Salut i Prosperitat!

Te felicitamos por este año 2012 que comienza con toda la fuerza de un gran año. Te agradecemos que nos acompañes en este viaje que día a día nos lleva a trabajar mejor y ofrecer espectáculos más completos. El 2012 estará lleno de sorpresas y de grandes retos, todo está cambiando mucho, incluso nosotros mismos. Lo que está claro es que mientras podamos seguiremos compartiendo el instante contigo a través de nuestros directos. Es un auténtico honor y un gran placer!

Nos encontramos pasado mañana en el concierto de Cronistes con los Real McKenzies!

Salud y Prosperidad!

L'EQUIP de Joan Baró & Rodamusic. Foto de Júlia Carrasco!

Congratulations on this 2012 that begins with the full force of a great year. Thank you for joining us in this journey that every day brings us to work better and provide more complete performances. 2012 will be full of surprises and challenges, everything is changing a lot, even ourselves. But what is clear is that we will keep on sharing the moment with you through our shows and gigs. It's a great honour and pleasure to do so!

We'll meet the day after tomorrow at the Cronistes's gig with the Real McKenzies!

Health and Prosperity!

2011 Gràcies!

2011-12-31T17:03:00.002+01:00

Avui torno a l'Eix Comercial de Lleida per seguir animant-lo i guanyar uns quants dinerons més de la gent que gaudeix amb la música. Però és un dia especial molt més enllà d'això. Avui acaba un any que ha estat convuls, intens i ple de reptes que ens han ajudat a pensar una mica més i millor, a viure d'una manera més activa i conscient, a sentir més plenament i superar cadascuna de les proves de la vida. Ho hem fet bé, perquè estem aquí, perquè seguim lluitant, treballant, construint el nostre món dels somnis. El cel existeix, i s'hi arriba exactament tal com ho estem fent. Caminant i caminant. Cada cop més a prop.

Dono gràcies a aquest any 2011 per tot el que ens ha brindat, m'acomiado d'ell amb la certesa que jo seria molt diferent si no l'hagués viscut. Gràcies per formar part de la meva història, 2011, i per permetre'm formar part de la teva.

Dono la benvinguda al 2012 també amb la certesa que serà un any clau. Sé que serà absolutament decisiu i tinc moltes ganes d'encetar-lo. Com un nen a punt d'obrir el regal que sempre ha desitjat: Un any més de vida. Plenem-lo amb Felicitat i Prosperitat!

Llum per veure el camí i Força per seguir-lo!

FELIÇ 2012!

A la calle que ya es hora!

2011-12-27T16:34:00.002+01:00

Com ja vaig esbossar fa poc, ha arribat el moment de portar la meva música als carrers i començo per Lleida, la meva ciutat. He fet les gestions necessàries per tocar amb permís de l'ajuntament i sembla que me'l podrien donar, però com que "las cosas de palacio van despacio" i de moment segueixo necessitant diners per viure, estaré a l'eix comercial fent música per tothom, per als que em deixin alguna monedeta i per als que no.

Seguiré informant!

Joan Baró.

Actualització: Tocar al carrer ha anat molt bé, molta gent s'ha parat a escoltar-me i alguns han deixat uns dinerons. Els espectadors més entusiastes han estat els nens. Fantàstic! Aviat em tornareu a trobar pels carrers!

Caminants de mitjanit...

2011-12-22T03:10:00.000+01:00

Solstici d'hivern, la nit més llarga de l'any. El fred ho adorm tot dolçament i la vida es recull dins el cor de la terra. La natura se'n va a dormir i resa fort perquè al despertar la humanitat hagi fet una crescuda. Ella sempre ho dona tot fins i tot als que la maltracten, però havent de lluitar per sobreviure s'esgota cada cop més. Avui et toca reposar, mare terra. Descansa tranquila. Quan torni el sol seràs la vida i juganers els teus encants, i ens podràs seguir fent de dida fins que un dia ens farem grans. Mentre ara el món s'apaga i la nit fa la seva art, aprendrem tot esperant... que no sigui massa tard.
Bona nit, món.

CASTELLANO
Caminantes de medianoche...
Solsticio de invierno, la noche más larga del año. El frío lo adormece todo dulcemente y la vida se recoge en el corazón de la tierra. La naturaleza se va a dormir y reza fuerte para que al despertar la humanidad haya hecho una crecida. Ella siempre lo da todo incluso a los que la maltratan, pero teniendo que luchar para sobrevivir se agota cada vez más. Hoy te toca reposar, madre tierra. Descansa tranquila. Cuando vuelva el sol serás la vida y juguetones tus encantos, y seguirás siendo nuestra nodriza hasta que un día nos haremos mayores. Mientras ahora el mundo se apaga y la noche hace su arte, aprenderemos esperando... que no sea demasiado tarde.
Buenas noches, mundo.

ENGLISH
Midnight walkers...
Winter Solstice, the longest night of the year. The cold lulls everything sweetly and life goes back to the heart of the earth. Nature goes to sleep and prays hard, wishing that when she wakes up again humanity will have grown. She always gives everything even to the ones who abuse her, but having to fight to survive is getting her increasingly exhausted. Today is time for you to rest, Mother Earth. Rest easy. When sun returns you'll be the life and playful will be your charms, and you'll still be our nurse, until one day we will grow up. While the world now fades to black, while the night plays its art, we will try to learn while hoping... that it's not yet too late.
Good night, world.

A punt per la festa?

2011-12-21T08:00:00.000+01:00

Cronistes està transformant-se, això ho sap tothom. Es nota en l'aire del carrer quan passeges per Lleida. Alguns en parlen, altres ho porten en silenci, però tothom sap que el 3 de gener alguna cosa haurà canviat a les seves vides. No et volem desvetllar cap secret, però si advertir-te que si tens intenció de venir al concert on telonejarem als Real McKenzies has de preparar-te per una gran festa. Nosaltres no et donarem treva, i els McKenzies tampoc ho faran. Encara ets a temps de fer-te enrere si creus que serà massa per tu. I si encara no t'ho has plantejat a què esperes? Trobaràs les entrades a la venda al pub Stones i al Musical Lleida... Et deixem amb un videoclip dels grans Real McKenzies amb qui compartirem escenari, per anar fent boca.

Ara tens la informació... La resta és cosa teva.

CASTELLANO

"A punto para la fiesta?"

Cronistes está transformandose, eso lo sabe todo el mundo. Se nota en el aire de la calle cuando paseas por Lleida. Algunos hablan, otros lo llevan en silencio, pero todos saben que el 3 de enero algo habrá cambiado en sus vidas. No te queremos desvelar ningún secreto, pero si advertirte de que si tienes intención de venir al concierto donde telonearemos a los Real McKenzies tienes que prepararte para una gran fiesta. Nosotros no te daremos tregua, y los McKenzies tampoco. Aún estás a tiempo de echarte atrás si crees que será demasiado para ti. Y si aún no te lo has planteado a qué esperas? Encontrarás las entradas a la venta en el pub Stones y el Musical Lleida... Te dejamos un videoclip de los grandes Real McKenzies con quien compartiremos escenario, para ir abriendo boca.

Ahora tienes la información ... El resto es cosa tuya.

ENGLISH

"Ready for the party"

Cronistes is changing, everybody knows it, you can feel it in the air of the streets when you walk around Lleida. Some talk, others are silent, but everyone knows that on January the 3rd something will change in their lives. We do not want to reveal any secrets, but would like to warn you: If you have planned to go the concert where we'll be the Real McKenzies supporting band, you have to prepare for a great party. We will not give you any musical truce, nor will the McKenzies either. You still have time to back out if you think it will be too much for you. And and if you still haven't considered joining us, what are you waiting for? You'll find the tickets on sale at the Stones pub and the Musical Lleida... We present to you a videoclip of the great Real McKenzies, just as a start.

Now you have the information ... The rest is up to you.

Mamà vull ser artista!

2011-12-20T01:11:00.003+01:00

Si. He escollit ser artista i fer les coses ben fetes. He volgut oferir un espectacle de qualitat, pel qual en pugui cobrar un catxet digne, pagar sous dignes, donar d'alta als treballadors a la seguretat social. He pagat els impostos i les quotes de la (in)seguretat social religiosament, tant si tenia moltes actuacions com si en tenia poques, o cap. He fet tota la paperassa que l'estat t'imposa cada cop que vols donar d'alta o de baixa un treballador. Declaracions, firmes, impresos... Ho he fet tot el millor que he sabut, sempre.

Ara em trobo amb una problemàtica gens original. Aquest estiu vam actuar i vaig fer les factures corresponents, factures on jo cobrava al client un tant per cent d'IVA que quan m'haguessin pagat jo donaria a l'estat. Cap problema fins que passen tres mesos i toca fer una declaració de les factures que has emès, on l'estat et cobra els impostos corresponents... de les quantitats que tu encara no has rebut.

No tens diners per pagar els impostos del teu client perquè ell tampoc t'ha pagat la feina, per tant quan hisenda te'ls reclama els hi quedes a deure, amb un recàrrec. El client diu que no hi ha diners, que quan n'hi hagi ja et pagaran, sense data. Necessites diners, almenys per complir les teves obligacions amb l'estat.

Busques feina per altres bandes, si cal que es cobri menys però que sigui més aviat. Resulta que les sales petites on fan música en viu tampoc tenen diners i no es volen arriscar. Per tant, fas tu d'empresari. Pagues un lloguer de la sala i muntes el teu concert. Cobres el que es recapti d'entrada i si va bé en treus uns dinerons. Si va malament hi perds diners, acabes pagant per tocar. I si no tens diners per pagar el lloguer de la sala, simplement et quedes a casa esperant a que et truquin. No et truquen, per tant truques tu a un mànager que et busqui feina.

Els mànagers et diuen que la música original no es ven, que no té sortida. Que els pobles demanen cada cop més versions i si no surts a la tele o a la ràdio no ets ningú. Amb els pressupostos de cultura retallats, els ajuntaments decideixen contractar només bandes de versions, per assegurar el tir. A vegades fins i tot aquelles bandes que ni tant sols toquen elles, i que l'únic que fan en directe és cantar. Saps que si fessis això potser et funcionaria, però ja no series músic. Per tant, si vols seguir fent el que fas has de sortir a la ràdio, no?

Vas a la ràdio amb el teu disc auto-editat pel que (feliçment, tot s'ha de dir) has pagat una fortuna i on has dedicat tota la teva capacitat productiva. En dones una còpia amb el teu telèfon a cada cap musical de cada programa de cada radio que creus que et podria punxar. El telèfon no sona mai. Les ràdios rarament punxen material auto-editat, o potser el problema és que és folk, no és musica de masses.

Sigui com sigui, t'has gastat el que tenies en un disc del que molta gent en diu meravelles però que quasi cap radio punxa i un directe que poca gent vol comprar, i els que el compren, a vegades no paguen.

La sol·lució és fer guerra de guerrilles. Sortir al carrer a tocar allà on sigui. Recaptar els euros un a un o mig a mig, el que la gent vulgui pagar-te. Uns diners que quan cauen a la gorra ja són teus, no pas com els que estan escrits a les factures, que ni et permeten pagar impostos ni la compra del súper.

Vull donar les gràcies a les excepcions que m'acompanyen. A la radio que si que em punxa, al local que no em fa pagar per tocar-hi, a l'ajuntament que em contracta (i em paga)... perquè són els que estan mantenint el que queda d'aquest noble ofici d'artista.

Son temps difícils per al 99%, però jo he decidit ser artista amb o sense l'ajuda de l'estat. M'estic reorganitzant per funcionar d'una altra manera, actuant i arribant al públic i als locals per altres vies. I m'anirà molt bé, no en tinc cap dubte, però de moment he de dir que sense l'ajuda del sistema.

Des d'aquí desitjo el millor a tots els artistes que estan en situacions similars. Seguim endavant companyes i companys. Si no pot ser d'una manera serà d'una altra. Volem més amunt que mai, sempre endavant!

I a tu que llegeixes, gràcies per fer-ho.
És només una humil opinió.

The show must go on.

Joan Baró.

CASTELLANO

"Mamá quiero ser artista!"

Si. He elegido ser artista y hacer las cosas bien hechas. He querido ofrecer un espectáculo de calidad por el que poder cobrar un caché digno, pagar sueldos dignos, dar de alta a los trabajadores a la seguridad social. He pagado los impuestos y las cuotas de la (in) seguridad social religiosamente, tanto si tenía muchas actuaciones como si tenía pocas o ninguna. He hecho todo el papeleo que el estado te impone cada vez que quieres dar de alta o de baja un trabajador. Declaraciones, firmas, impresos... Lo he hecho todo lo mejor que he sabido, siempre.

Ahora me encuentro con una problemática nada original. Este verano actuamos e hice las facturas correspondientes, facturas donde yo cobraba al cliente un porcentaje de IVA que cuando me hubieran pagado yo daría al estado. Ningún problema hasta que pasan tres meses y toca hacer una declaración de las facturas que has emitido, donde el estado te cobra los impuestos correspondientes... de las cantidades que tú aún no has recibido.

No tienes dinero para pagar los impuestos de tu cliente por que él tampoco te ha pagado el trabajo, por lo que quedas a deber a hacienda, con un recargo. El cliente dice que no hay dinero, que cuando haya ya te pagarán, sin fecha. Necesitas dinero, al menos para cumplir tus obligaciones con el estado.

Buscas trabajo por otros lados, si es necesario que se cobre menos pero rapidamente. Resulta que las salas pequeñas donde suelen programar música en vivo tampoco tienen dinero y no quieren arriesgarse. Tienes que hacer tú de empresario. Pagas un alquiler de la sala y montas tu concierto. Cobras lo que se recauda de entrada y si va bien sacas unos dinerillos. Si va mal acabas pagando por tocar. Y si no tienes dinero para pagar el alquiler de la sala, simplemente te quedas en casa esperando a que te llamen.

No te llaman, así que llamas tú a un manager que te busque trabajo.

Los mánagers te dicen que la música original no se vende, que no tiene salida. Que los pueblos piden cada vez más versiones y si no sales en la tele o la radio no eres nadie. Con los presupuestos de cultura recortados, los ayuntamientos deciden contratar sólo bandas de versiones para asegurar el tiro. A veces incluso aquellas bandas que ni siquiera tocan ellas, y que lo único que hacen en directo es cantar. Sabes que si hicieras eso quizás te funcionaría, pero ya no serías músico. Así que si quieres seguir haciendo lo que haces tienes que salir en la radio, ¿no?

Vas a la radio con tu disco auto-editado por el que (felizmente, hay que decirlo) has pagado una fortuna y donde has dedicado toda tu capacidad productiva. Das una copia con tu teléfono a cada director musical de cada programa de cada radio que crees que te podría pinchar. El teléfono no suena nunca. Las radios raramente pinchan material auto-editado, o quizás el problema es que es folk, no es música de masas.

Sea como sea, te has gastado lo que tenías en un disco del que mucha gente habla maravillas pero que casi ninguna radio pincha y un directo que pocos quieren comprar, y los que lo compran, a veces no pagan.

La solución es hacer guerra de guerrillas. Salir a la calle a tocar donde sea. Recaudar los euros uno a uno o medio a medio, lo que la gente quiera pagarte. Un dinero que cuando caen en la gorra ya es tuyo, no como el que se escribe en las facturas, que ni te permite pagar impuestos, ni siquiera la compra del súper.

Quiero dar las gracias a las excepciones que me acompañan. A la radio que si que me pincha, al local que no me hace pagar por tocar, al ayuntamiento que me contrata (y me paga)... porque son los que están manteniendo lo que queda de este noble oficio de artista.

Son tiempos difíciles para el 99%, pero yo he decidido ser artista con o sin la ayuda del estado. Me estoy reorganizando para funcionar de otra manera, actuando y llegando al público y a los locales por otras vías. Y me irá muy bien, no me cabe duda, pero de momento debo decir que sin la ayuda del sistema.

Desde aquí deseo lo mejor a todos los artistas que están en situaciones similares.Sigamos adelante compañeras y compañeros. Si no puede ser de una forma será de otra. Volemos más arriba que nunca, siempre hacia adelante!

Y a ti que lees, gracias por hacerlo.

Es sólo una humilde opinión.

The show must go on.

Joan Baró.

ENGLISH

"Mum I want to be an artist!"

Yes. I chose to be an artist and make things right. I wanted to offer a quality show where I could charge a decent price, pay decent wages, register workers to social security. I paid the taxes and fees to the social (un)security monthly (which in Spain is often a fixed and high sum) whether I've had many performances or just a few or none. I've done all the huge paperwork that the state requires me to do every time I want to employ someone. Statements, signatures, forms... I've always done my best.

Now I have a problem which is not very original. Last summer we did some gigs and I made the invoices, where I charged the customer a VAT rate that I was supposed to give to the state when I had been paid. But if the clients don't pay you, then you have to pay their taxes without having their money.

So you need money, at least to pay the taxes for your client.

You look for work elsewhere, maybe somewhere when you don't earn that much money, but where you earn it faster. It turns out that the small venues which use to have live music don't have money and do not want to risk, so if you want to play you have to take that risk: you rent the venue and do your gig earning the whatever comes out from the ticket sales. If it goes well you make some cash. If it doesn't you end up paying to perform. And if you have no money at all to pay the rent of the venue, you stay at home just waiting to be called.

They don't call, so you call a manager to look for work, for you.

Managers tell you that the original music doesn't sell. Towns and venues are increasingly asking for cover bands, if you are not either a cover band or an original artist on TV or radio, then you're a nobody. Sometimes they even prefer those bands that do not even play themselves and all they do live is singing. You know that if you did that it might work for you, but then you would no longer be a musician. So if you want to keep doing what you do, you have to go on air, right?

You go to the radio with your self-released album for which (happily, it must be said) you have paid a fortune and where you spent all your production capacity. You give a copy with your phone on it to each single musical director of each single program from each single radio you think that could put you on air. The phone never rings. Radio stations rarely play self-released material, or perhaps the problem is that folk music is not a style of masses.

Either way, you've spent all that you had in an album that many people loved but almost no radio played and a on a live show that only a few towns or venues want to buy, and when they do, sometimes they don't pay.

The solution is guerrilla warfare. Go outside to the streets, play anywhere. Collect every single euro one by one or half by half, whatever people wants to pay you. At least the money that falls into your cap is yours, not like the one which is written on the invoices, which doesn't allow you to pay taxes, not even to go to the supermarket.

I want to thank to the exceptions I've found on my way. The radio station that played my music, the venue that payed me instead of making me pay to play live. To the towns and councils that hired me (and then payed me)... because they are the ones keeping what-we-have-left-of-this-noble-profession-of-artist... alive.

These are difficult times for the 99%, but I've decided to be an artist with or without the help of the state. I'm reorganizing to work differently, performing and reaching the venues and audiences differently. And I have no doubt I'll be successful and prosperous, but for now I must say that it will be without the help of the system.

From here I wish the best to all the artists who are in a similar situation. Keep on acting, dancing, playing, singing, keep on creating! If a path is blocked we'll find another one to go on. Let us fly higher than ever!

And to you, the reader. Thank you very much.

It's just a humble opinion.

The show must go on.

Joan Baró.

Cronistes, sempre amb tu!

2011-12-16T19:12:00.002+01:00

Els Cronistes ens vam reunir l'any 2006 per donar vida a la música tradicional sota la nostra òptica. El pròxim març complirem sis anys i es pot dir que ja hem donat uns quants tombs; hem tocat per Catalunya, Euskadi, França, Suïssa, participat en concursos i guanyat alguns premis. Hem gravat una maqueta i editat un disc. Cap currículum valdria la pena sense el recolzament de tota la gent que ens ha acompanyat en el viatge, la nostra raó de ser.

Ara comença un nou capítol per Cronistes. Amb una formació de cinc músics, el repertori i també els directes estan començant a canviar. El destí el marcarà el temps, però a la canya que ens caracteritza hi volem sumar més melodia. Hem tornat als pubs, d'on vam sortir al 2006. A les petites sales, a la curta distancia que és on podem transmetre més directament. Tenim moltes ganes de compartir la festa i aquest nou rumb que ens portarà, esperem, molt lluny. Sempre al teu costat.

Amunt el Folk & Roll!

Foto de Mònica Huete i Miquel Casellas

Passa i acomoda't!

2011-12-16T18:00:00.000+01:00

Em dic Joan Baró i sóc artesà de l'espectacle. He actuat amb grups i companyies grans i petites, en escenaris i festivals de tota mena, al carrer, per diners o per convicció. Treballo com a músic i actor, com a dibuixant, locutor i titellaire. He viatjat amb tot el que sé fer més enllà del món conegut i he tornat a casa per seguir inventant i reinventant, a sobre i a sota dels escenaris. Aquest blog que llegeixes i l'entramat de Joan Baró & Rodamusic és el resultat del que he fet i el pròleg del que vindrà. Si, sóc un artesà de l'espectacle. El meu objectiu és convertir l'instant que ens reuneix en quelcom únic i irrepetible, i estic disposat a utilitzar totes les meves eines.

Aquest bloc és una finestra al meu taller. Al meu i al de tota la gent amb qui treballo, els Cronistes, Lauzeta, Jornalers i tots els altres espectacles, activitats i iniciatives que generem.

Passa i acomoda't, et donem la benvinguda!

Els altres canals de Joan Baró & Rodamusic

E-MAIL
Google +
Twitter
Facebook